La Bogeria (Narcís Oller)

1.    Tècnica Narrativa

L’obra de la Bogeria empra una tècnica narrativa de estil indirecte e indirecte lliure degut a que els diàlegs a vegades estan presents per mitjà de la introducció del narrador.

Podem observar aquest tipus d’estil en els següents exemples:

·         “(…) Ell que, essent al carrer, em diu:

     -Saps on podríem passar la vetlla? Al Cafè de les Delícies.” Pàg. 15 línia: 9*

·         “I ell que, donant-me un sobre endolat, em diu:

-Té: aquí ho tens explicat tot.” Pàg. 33 línia: 28*

·         “Aquí ja estàvem tots formals. Un moviment d’indignació ens va fer exclamar a l’Armengol i a mi:

-Doncs digues que era un vil!” Pàg. 40 línia: 17*

2.    Esquema de la trama

El protagonista de l’obra és Daniel Serrallonga partidari del general Prim, en contraposició del seu idealisme trobem el racionalisme del Giberga, un estudiant de medicina i l’actitud més humana d’Armengol, futur advocat.

Giberga i Armengol són dos amics del narrador, i els tres giren al voltant de la figura del boig .

La novel·la és un estudi psicològic de la malaltia mental i de les conseqüències socials d’aquest fet en la persona de Daniel Serrallonga.

L’estructura de la temàtica és lineal ja que els fets succeeixen ordenadament.

Narcís Oller planteja una problemàtica d’anàlisi psicològica i de moral social.

El protagonista, té un pare suïcida i una mare boja i una germana malformada, i ha heretat la malaltia (determinisme biològic) del seu pare. Per tant, investiga les causes d’aquesta malaltia.

L’autor realitza una reflexió sobre la dialèctica humana que es debat entre dos pols oposats: l’herència genètica contra el medi ambient, l’idealisme contra el materialisme, l’esperit contra el raciocini, etc. La conclusió final és que s’han d’evitar les actituds extremes cap a un o altre costat.

3.     Punt de vista

El narrador no és omniscient sinó que és un dels personatges de la novel·la, per consegüent empra la focalització interna, és a dir, observa des de l’interior, formant part de la història.

4.    Personatges

Personatges principals:

Daniel Serrallonga: És el protagonista de l’obra i se’n parla d’ell durant tota la història, tot i que és absent i només apareix al principi i al final.

Armengol: advocat i amic d’en Serrallonga.

Giberga: estudiant de medicina i fill del metge de la família Serrallonga. Posteriorment serà el metge de Vilaniu.

Narrador: estudia dret i és amic de l’Armengol, no es sap el seu nom i no és descrit per Oller físicament.

Personatges secundaris:

Don Ignasi Serrallonga: Pare de Daniel, també era boig i es va suïcidar.

Matildeta: És la dona del narrador.

Carolina: és la germana de Daniel.

Adela: és una altra germana de Sarrallonga.

5.    El temps

La novel·la se situa des de principis del 1867 fins al setembre del 1883. I el temps és lineal, segueix dues línies de temps diferenciades.

6.    L’espai

L’obra de Narcís Oller es desenvolupa principalment a la ciutat de Barcelona i també al poble fictici de Vilaniu, basat en Valls.

7.    El lèxic

S’empra un llenguatge col·loquial, trobem castellanismes lèxics i a més hi ha abundància de col·loquialismes. Els mots en cursiva a la novel·la tenen la funció d’intentar emprar nous mots per designar realitats noves e innovadores.

REFERÈNCIES HISTÒRIQUES QUE APAREIXEN A LA NOVEL·LA

Oller presenta ambients i característiques pròpies de la Catalunya del segle XIX dins la seva novel·la de la Bogeria.

En l’obra apareix l’ideal republicà, la revolució del 1868 i l’assassinat del general Prim un any després.

Hi ha una gran diversificat d’opinions idealistes a través dels diversos personatges de l’obra.

El marc històric de la novel.la és molt atraient: la Revolució de 1868, la 1a. república, la tercera carlinada, la febre d'or, el crac borsari de 1882... També en aquest aspecte, La Bogeria és un compendi de La Febre d'Or i Vilaniu.

La malaltia de la bogeria es va estendre al llarg del segle XIX a mesura que el discurs mèdic es convertia en un factor d’incidència social.

A més ho generaran altres factors com la progressiva creació y la institucionalització dels centres psiquiàtrics, l’aparició de nous tipus de trastorns psicològics arrels de la revolució industrial del moment o el naixement de plataformes d’informació modernes com per exemple la premsa, entre molts altres.

Durant la dècada del 1890 es varen difondre per tot Europa les teories del metge italià Cesare Lombroso que varen identificar l’herència i el trastorn i associaren la genialitat a la degeneració.

Acaba la guerra de Cuba i en el llibre s’expliquen les crisis socials i polítiques del moment: els moviments carlistes, les detencions per escàndols...

L’interès per la figura del boig s’incrementa a partir de l’anomenat “cas Verdaguer” en l’àmbit estrictament català. En aquest cas es discuteix si l’actitud del poeta de Folgueroles a l’hora d’enfrontar-se a la jerarquia eclesiàstica és un símptoma de bogeria. Per consegüent, a finals del segle XIX es relacionen tres camps: la medicina, el crim i la literatura.

En l’àmbit literari, la novel·lística reproduirà el procés de popularització del tema de les malalties mentals. Ho farà de dues maneres diferents: la primera, creant personatges amb atributs i manifestacions procedents del discurs mèdic o per mitjà del debat, a través de la ficció, sobre quins són els límits de la bogeria.

CRÍTICA I OPINIÓ PERSONAL

Personalment la novel·la de la Bogeria no me a atret gaire. Abunden les descripcions i a vegades s’ha fet un poc difícil d’entendre les situacions, així com les reflexions i la bogeria que envolta alguns personatges.

El vocabulari en general m’ha assemblat fàcil tot i que he trobat algunes paraules que no havia sentit antes.

Penso que La Bogeria és una obra complexa a pesar de tenir un vocabulari col·loquial ja que gira al voltant de la temàtica de la malaltia de la bogeria i per tant dona peu a un munt de reflexions.